Espero que salga elegido para Les Festes del Clot este peaso cartel hecho por el Venedor de Llumins
6 comentarios:
Anónimo
dijo...
Ja vaig dir-li ahir al noi sensat i tranquil que opinaria sobre les seves il·lustracions. També vaig dir-li que no domino massa el món de l'estètica i el grafisme, però així i tot ho intentaré.
El cartell m'agrada. S'adapta perfectament a la personalitat de les festes, no? Però m'agraden més altres il·lustracions que he vist ("melangia").
No sé perquè, però, salvant les distàncies, les teves il·lustracions em recorden als dibuixos de Tàssies.
Un petó. Ante los dioses, insolencia racionalista. (Clara: schrodingerandme@gmail.com)
Potser després de lo esmentat per la meva estimada little Audrey sonarà cínic i absurd dir que a mi no em desagrada.
En fi... crec que m'he estès massa. Però penseu que aquest post serà impossible dintre de 50 anys. Per quin tipus de coses podran sentir nostàlgia els nens del futur, quan siguin adults?
PSD: Se te echo de menos, lo sabes? Dime. Porqué Atahualpa? Por el gobernante de facto del imperio incaico, por Yupanqui o por otra razón que desconozco?
Ante tanto vocabulario, y estando yo en parvulario, he de reconocer que es de mi agrado pues mi amigo tiene un gran legado y no me refiero a las partes pudientes, (ya me imagino a las damas sonrientes) no sé ni qué estoy diciendo, con mi resfriado está noche nos veremos
Lieya, preciosa, se te'n va la flapa. Deja los barbitúricos y dedícate al macramé. Recuerda a Antonio Martín y la leyenda negra de los Burning. (No, no es extraño que tú estés loca por mí...¡Pepe Risi!).
6 comentarios:
Ja vaig dir-li ahir al noi sensat i tranquil que opinaria sobre les seves il·lustracions. També vaig dir-li que no domino massa el món de l'estètica i el grafisme, però així i tot ho intentaré.
El cartell m'agrada. S'adapta perfectament a la personalitat de les festes, no? Però m'agraden més altres il·lustracions que he vist ("melangia").
No sé perquè, però, salvant les distàncies, les teves il·lustracions em recorden als dibuixos de Tàssies.
Un petó. Ante los dioses, insolencia racionalista. (Clara: schrodingerandme@gmail.com)
Potser després de lo esmentat per la meva estimada little Audrey sonarà cínic i absurd dir que a mi no em desagrada.
En fi... crec que m'he estès massa. Però penseu que aquest post serà impossible dintre de 50 anys. Per quin tipus de coses podran sentir nostàlgia els nens del futur, quan siguin adults?
PSD: Se te echo de menos, lo sabes?
Dime. Porqué Atahualpa? Por el gobernante de facto del imperio incaico, por Yupanqui o por otra razón que desconozco?
Malditos bastardos. yo la primera, siempre.
L.
Ante tanto vocabulario,
y estando yo en parvulario,
he de reconocer que es de mi agrado
pues mi amigo tiene un gran legado
y no me refiero a las partes pudientes,
(ya me imagino a las damas sonrientes)
no sé ni qué estoy diciendo,
con mi resfriado está noche nos veremos
p.d.: la última es rima asonante..jeje
Lieya, preciosa, se te'n va la flapa. Deja los barbitúricos y dedícate al macramé. Recuerda a Antonio Martín y la leyenda negra de los Burning. (No, no es extraño que tú estés loca por mí...¡Pepe Risi!).
Mi querida Theda Bara, dime.
¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?
...Mujer fatal...Siempre con problemas...No intentes atraparme, he aprendido a volar...
Publicar un comentario